Fa només uns quants dies, col·locàvem la primera pedra d'un projecte que constitueix, no només una aposta per al futur de la Policlínica Miramar, sinó de la sanitat balear, en general.

En certa manera, l'inici de la construcció d'un edifici que suposarà ampliar en un 25 per cent els nostres llits hospitalaris, a més d'una substancial millora d'altres serveis, com Radiologia i Laboratori, marca la consolidació d'un procés iniciat fa anys i que no hagués estat possible sense la col.laboració de tots. 

Sanitat significa primer que res persones. Tractam amb èssers humans, i per això, conceptes com benefici econòmic o marge empresarial han de restar relegats a un terme discret per no menyscabar el gran protagonista de la sanitat, ja sigui pública o privada, que és l'usuari, el malalt, el pacient, el client i, per descomptat, els seus familiars.

Arribats a aquest punt, em voldria referir també a la controvertida dialèctica, tan punyent, i al mateix temps tan deficientment interpretada, entre sanitat pública i privada. Des de sempre, i els que em coneixen en poden donar testimoni, he estat un defensor ardent de la sanitat com a bé, que no pugui èsser arrencat a cap ciutadà i al qual qualsevol persona, pel simple fet de formar part d'aquest món, ha de tenir l'oportunitat d'accedir.

Només des d'aquest punt de vista és possible entendre qualsevol sanitat, i també, per descomptat, la sanitat privada. Si es comparteix aquest criteri, el binomi sanitat pública-sanitat privada pot, i ha de, adquirir una perfecta compatibilitat.

A les portes del segle XXI, la filosofia d'optimització de recursos ha d'imperar per damunt de qualsevol altra consideració, i en aquest aspecte la sanitat privada està en condicions d'oferir una valuosa contribució a la sanitat pública, i a tots els ciutadans, sempre que els que hi treballam tinguem present el criteri exposat abans i que es pot resumir amb la frase: abans que res, sanitat igual per a tots.